ANIVERSARI, CANVIS, LA GATA I EL FORMATGE

Avui fa poc més de dos anys que vaig començar el blog i, per celebrar-ho, hi he fet un petit canvi... Qui l'ha notat? Sí, sóc jo, a Paris l'any passat...

Lo de tenir un blog és molt més xulo del que em pensava... Sempre m'havia agradat escriure però fa anys que vaig deixar d'intentar fer un diari. I res, lo del blog és fantàstic. Perquè hi poses el que et dona la gana quan et ve de gust. Algunes vegades fotos, d'altres dius el que sents, d'altres expliques el que t'ha passat, d'altres analitzes el món que t'envolta... Però, sobretot, el més bo de tot, és que, de cop, sents el carinyo i el suport de gent que, encara que no coneixis, t'és propera. Total, que moltes gràcies noies per haver estat amb mi durant aquests últims temps...

Perquè demà és el dia D. Arghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh. Demà començo al nou curro. Porto dos dies somiant-hi...jejeje! La veritat és que em fa molta il·lusió i bastant cangueli. I una part de mi encara no s'ho pot creure tot plegat....

Però avui encara estic de vacances... Per qui s'ho pregunti: reconec formalment que el Mico tenia raó. La Saigon ha sobreviscut la setmana que hem estat fora sense cap problema de res. Gràcies Tato!!! I vale. Aceptamos barco. Tinc tendència a ser exageradament sobreprotectora... I això que només és un gat!!!!!

A l'estil de la Rebeca, a França hem aprofitat per proveir-nos de coses bones. Bàsicament, formatge... nyam, nyam. El millor d'un super francès és arribar a la zona de formatges... N'hi ha de tots tipus, molts més i més variats que aquí. I per comprar-ne uns quants t'estàs mitja hora intentant decidir quin deu ser més bo. T'agafa com un síndrome raro i te'ls voldries emportar tots... Aquesta vegada hem tornat amb un d'herbes, un de cabra, un brie... jejeje!