Fa temps que busco camins i respostes. I intento prendre-m'ho amb calma però a vegades em supera. Suposo que ahir es va notar un huevo, no? Quin dia més gris vaig tenir... Portava un agobiazo al cos...
Vaig llegir en algun lloc, no fa gaire, que tots carreguem dolors i tristeses silencioses. Habitualment sóc una persona prou alegra i optimista.... Però, com tothom, també tinc la meva càrrega de tristeses, preocupacions i agobios. I tot i que intento que no se'm mengin a vegades pesen més del que mentalment convindria.
No sé si és l'edat però d'un temps cap aquí sento més la necessitat de trobar els meus camins i les meves respostes. Per definir les meves rutes. Per decidir què vull. I a vegades xoca tot. I passa el temps i no acabo de trobar-me. Però no em rendeixo, eh? Per tossuda jo!
8 comentaris:
Em sembla que ens estem fent grans eh? a mi també em passa això de buscar camins i respostes...no sé si som les dones que ens capfiquem massa amb segons què. A vegades convindria que passessim més de les coses i no ens mengéssim tant el tarro, no creus? un petó! ;-)
Totalment d'acord amb tu, Sandra!
Jo em passo més temps donant voltes a les coses (sobretot de la feina) que pas vivint i disfrutant de la vida... és imperdonable això!
Ànims!
Un petó.
pots esborrar l'anterior?, el meu fill s'ha connecatat abans i he badat!)
Però si encara ets molt jove!
De totes maneres entenc aquesta necesitat, la he passat i no un sol cop...
Molta força i ànims.
Un petonet
Hola Gatxan:
He estat visitant el teu blog i està molt bé.
És normal viure èpoques on ens replantegem moltes coses i intentem de trobar un camí a seguir i el sentit de les coses.
Espero que tu trobis el teu.
Petons
Gatxan, et trobo a faltar... on ets???
Sí, jo també!!! avui al matí he mirat el teu blog i no hi havia novetats...manifesta't!!! ;-)
Ostres si... les fanàtiques dels blocs trobem a faltar les teves circumstàncies!!!!!
Publica un comentari a l'entrada