LO BO DE TENIR UN BLOG...

... anònim és que pots dir les coses tal i com són sense haver-te de preocupar de res. Pots ser sincera sense haver-te de preocupar de qui llegeix el que dius o a qui arribarà la informació que escrius... Total...

Algunes de les meves estimades lectores, avispades elles, el primer que han preguntat quan han vist l'anell és si hi haurà casori. Us podria mentir i dir que no però no seria veritat i tampoc tindria cap sentit que ho fes. El que passa és que el casori que hi haurà no serà un casament de veritat. Complicat, eh? Deixeu-me que us ho explqui.

El Mico i jo ens vam casar el dia que vam decidir viure junts. Ni ell ni jo necessitem firmar cap paper o muntar cap festa per saber que el nostre compromís és ferm i sòlid. Que ens estimem i que volem viure la resta de les nostres vides l'un amb l'altre. Per tant, per ell i per mi és com si ja portéssim uns quants anys "casats".

I doncs, què ha passat aquí? En primer lloc, en aquests moments si a un dels dos li passa algo l'altre no té legalment res a dir i a decidir. I això no ens agrada. A més, si ens casem tenim 15 dies de vacances. Ras i curt. Sí, clar, també podríem fer-nos parella de fet. Però per això hem d'estar empadronats allà mateix i no és el cas. Per tant, aquests són els motius que ens han portat a plantejar-nos lo de "fer papers".

Però no és imminent. De fet, encara no ens hem passat pel registre civil i això que ja fa unes setmanes que ho tenim decidit. Tampoc serà públic. Ho direm a les famílies perquè després no s'ho agafin malament. Però els hi ho direm a última hora i només al nucli familiar més dur: 3 persones per la meva banda i 4 per la banda del Mico. Potser ens arreglarem com un dels dies que tenim jarana al curro, anirem a la seu del districte, firmarem i invitarem als que hagin vingut a un dinar. Punto. Jo últimament estic pensant que, una vegada fet, ni tan sols ho comunicarem "oficialment" als amics i resta de la família. És a dir, no direm a ningú "ens hem casat!". Si mai surt el tema els direm que sí, que nosaltres legalment sí que estem casats, de fa un temps... sense donar-li més importància que la que per nosaltres té.

I què té a veure l'anell amb tot això? Doncs és l'únic anell que portaré. No hi haurà anell de casament més enllà d'aquest que ja tinc i que ja porto. I que el Mico m'ha regalat perquè m'estima, perquè vol passar la seva vida amb mi i perquè mai m'havia regalat cap joia i li ha vingut de gust. És l'anell que si ha de dir alguna cosa, d'alguna manera diu que jo ja n'estic de casada.

Així doncs, avispades lectores, aquest anell és més un "Mi Tesoroooooooooo" que no pas un anell de casament. Tot i que, sí, en algun moment del 2008 el Mico i jo passarem per l'Ajuntament a firmar 4 paperots. I després ens anirem de vacances!!!! Bien!!!!