Teniu algú a les vostres famílies que us posi en situacions de les que en fugiríeu com de la peste? I no podeu? I heu de fer bona cara? I no podeu dir que allò és una suprema collonada? I no només heu d'estar en la situació, sinó, que a més, hi heu de dedicar emocions, esforços i temps de vosaltres mateixes? Un temps que heu suat tota la puta setmana currant fins a les tantes cada dia i del que només voldrieu pau i tranquil·litat?
Heu estat mai tan cabrejades o frustrades que no heu pogut dormir? De posar-vos a punt de plorar de ràbia? De no poder parar de donar voltes a les coses que us sembla que fa anys que han passat de taca d'oli? De voler agafar a algú i fotre-li un parell d'hòsties?
Us heu sentit mai tan acorralades que us fa por pensar què pot passar més endavant? Que no sabeu què heu de fer, de dir, de pensar? Que ja no sabeu què és el correcte perquè és TAN DIFERENT en relació a la vostra manera de veure el món, la vida, la família, les coses? Heu tingut mai ganes de "trencar la baralla" i dir PROU? I a la merda les implicacions que aquest prou pot tenir?
Efectivament. Ho heu endevinat. Avui NO ÉS UN BON DIA. I no ho va ser ahir. Ni abans d'ahir. Ni dimecres passat. I demà tampoc serà bon dia. Ni dilluns, ni dimarts, ni dimecres. I ja veurem dijous.
5 comentaris:
Ostres, nena...la cosa pinta malament. No sé què dir-te només que agafis aire, respiris i miris endavant!
Ànims!!!!
Un petó.
Jo com la Núria et diu... ànims!!! Respira fons i aguanta. Tot passa, encara que et sembli que no.
Nenes... moltes gràcies pels ànimus! Avui (diumenge) ja estic una mica millor... Més tranquil·la, com a mínim. El blog em va anar bé per descarregar-me però també he pres decisions i n'he parlat amb el Mico i ell m'entén. Espero, sincerament, que les coses canviin una mica d'ara endavant. Al menys, per mi.
PD. Algun dia potser explicaré de què anava tot plegat. Gràcies igualment pels ànims sense saber el perquè...
Caram! quina entrada al blog més potent...doncs si que pintava malament si! Però ara et veig millor no? Bé molts ànims i que la força t'acompanyi! Hi ha dies que sí que ho rebotiries tot, però després surt el sol. Un petó de bona nit! dew.
Crec que tots i totes ens hem sentit aixì alguna vegada.
És molt fustrant, ho admeto.
Un petó
Publica un comentari a l'entrada