07 de juny 2007

ARF, ARF

Aquest matí estava angoixada... Segons un programa de treball que havíem establert amb un client, demà havíem de fer un lliurament del que "el més calent és a l'aigüera". I no és que jo m'hagi adormit, eh? Sinó que aquesta setmana no he parat d'entrar i sortir de l'oficina i no he tingut temps de res... No vegis el pes que m'he tret de sobre quan he trucat al client i ha dit que cap problema per fer-li el lliurament dimecres.... arf, arf, arf!

I és que el títol del post d'avui es podria dir angoixa.

Tinc una feina que a vegades és divertida però a vegades és molt angoixant. Per exemple: ahir vaig anar a donar un curs de formació. Us podeu creure que portava dues nits somiant en el curs? Què els hi diré? Quin paper faré? Com hi aniré? Què em posaré? ... Etc. Una merda. I sabeu lo que és el "síndrome de diumenge al vespre"? És com he anomenat jo la sensació aquella de ai-quina-merda-demà-altra-vegada-no-vull-quin-pal.

La veritat és que jo abans era molt fresca, molt tranquil·la. I amb el pas del temps m'he anat tornant més patidora i nerviosa. No sé si és per culpa de la feina, que a vegades és molt estressant i que tinc una jefa molt exigent, o per culpa de fer-me gran... El que sí sé és que no és gens agradable...