Quan veig aquest anunci em cau l'ànima als peus:
Em fa sentir com si cada dia fos un dia perdut. Com si desaprofités la meva vida. Home, no és pas que em vulgui comprar el cotxe (això seria la darrera de les meves prioritats), sinó que penso que només dedico els meus dies a treballar. 8 hores i mitja escalfant el cul a una cadira perquè hi hagi algú que es forri i perquè jo ho utilitzi d'excusa per deixar de fer coses...
No sé... potser és que tinc una mica de crisi existencialista però ultimament penso que si no fos pel Mico, tota la vida se m'escaparia per entre els dits. Cada dia més.
I què voldria fer amb els meus 1440 minuts, si no vull comprar-me cap cotxe? Doncs últimament he estat pensant molt en la diferència turista - viatgera. Gairebé sempre he fet de turista i gairebé mai he fet de viatgera... I a vegades penso que, o m'espavilo, o no ho podré fer fins que tingui 50 anys (com a mínim!). Aish!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada