23 de gener 2007

QUÈ ÉS UN ETÒLEG?

Potser hi ha algú de vosaltres que es deu preguntar com està el tema Saigon...

Doncs bé, ahir vam rebre la visita d'un etòleg, en Jordi. Ens hi van adreçar des de Progat una vegada van haver llegit el meu mail descrivint els símptomes de la Saigon ja que van deduir que era un problema neurològic no diagnòsticat i no medicat que, l'únic que li causa, són problemes de comportament. Xaxi.

En fi, que després de rumiar-hi una mica durant el finde, vaig decidir que potser valia la pena intentar-ho. La veritat és que ja hi vaig pensar quan vam començar a detectar els problemes de la Saigon (arrel de recordar els capítols de Veterinaris) però tenia el dubte de si podria tenir alguna utilitat real i tampoc sabia on localitzar-ne un. No és que vinguin a les pàgines grogues, precisament.

Ahir vaig trucar-lo i quan li vaig explicar el que li passa a la Saigon va dir que volia veure-la. Total, que vam quedar a casa al vespre. Abans que arribés jo pensava que ens preguntaria tot de coses de com la tractem i la cuidem i li deia a la Saigon que vindria a veure-la una espècie de Supernany... Bueno. Doncs no. En primer lloc resulta que era un pavo molt jove amb pinta hippy i moltes arrecades. Potser ja m'ho hagués pogut esperar però, la veritat, jo em pensava que vindria un senyor de mitja edat amb pinta a veterinari... Es va mirar la Saigon, hi va jugar, la vam fer caminar, vam comentar el seu comportament i ens va dir que:

  • Efectivament, la gata no és normal (encara que sembli una obvietat, a mi encara em fa por que algú em digui que no, que la gata és normal i que som uns inútils).
  • Els marrameus que fa poden tenir vàries explicacions: que se sent aïllada, que té necessitat de molta més atenció que un gat normal i/o que ella mateixa es veu que no està bé i això li crea angoixa.
  • Més enllà que sigui una gata amb problemes, té una bona qualitat de vida (oléeeee!!!!! això em va posar molt contenta perquè a vegades no puc evitar pensar que la Saigon estaria millor amb algú altre...).
  • Abans de fer res, el millor que podem fer és esperar i veure com evoluciona. Ara l'operarem i pot ser que es torni més tranquil·la entre això i el fet d'arribar a l'edat adulta.
  • En tot cas, potser no és gaire bona idea adoptar un gat petit. Perquè no se sap mai com sortiran i si és tranquil i bon jan, bé. Però si surt un gat molt esverat i nervios, la Saigon i ell no s'entendran i pot passar el que ens van dir des de Progat.
  • El que sí que potser ens podem plantejar d'aquí a un temps és adoptar un gat adult, més aviat "vell". De més de 7 anys o així. Es tractaria d'adoptar un gat d'aquests de refugi que estan feliços només de que els treguis d'allí. Que són tranquils, de bon rollo i van de tornada de tot. El Jordi no ens podia garantir que aquesta solució funcionés realment i el nou gat no rebutgés a la Saigon però creia que tenia més possibilitats d'anar bé que no lo del gat petit.

I res, així estem. La veritat és que ara estic contenta d'haver-lo trucat. Més tranquil·la. I, a més, va ser una experiència interessant. En Jordi ens va explicar que va estar treballant de volunari en dos centres de cura d'animals a Anglaterra i a Sudàfrica. Que la realitat a Sudàfrica és molt xunga. Que va estar-hi treballant amb llops siberians introduits pels blancs a l'època de l'apartheid per criar una raça d'animals extremadament violents (?????!!!!!). Que als blancs els va sortir el tret per la culata, van criar una raça de gossos molt grans però poc violents i que, a l'abandonar la idea, van deixar els pobres llops tirats... I també vam parlar del linx, dels llops i dels ossos aquí a Catalunya i a Espanya.

En fi... que si algú necessita un etòleg que m'ho digui. Que li passaré el contacte.

1 comentari:

Miskah ha dit...

Al menys t'has quedat més tranquila... parlar del que passa amb un expert (jo també m'hagués esperat algú amb pinta de veterinari) sempre va bé.