Crisi post - vacacional (crec...)

Bueno... ja hi tornem a ser. Ahir em vaig reincorporar a la feina després de 4 setmanes. I estic enmig d'una fase de reflexió/crisi postvacacional. Per què? Doncs, bàsicament, perquè em trobo davant d'un curs / any en el que hauré de resoldre unes quantes coses relacionades amb l'estil de vida que porto i el que voldria portar... L'etern debat del que faig versus el que crec que hauria de fer o el que voldria fer...

Suposo que no cal que expliqui que d'això el viatge en té bastant la culpa... L'estada a Vietnam i Cambotja m'ha fet pensar bastant. Amdós països són fantàstics, amb un munt de coses per aprendre i amb una realitat tant diferent de la nostra... I aleshores, et dóna per pensar...

1. He tornat amb ganes de canviar de feina. N'estic fins els collons d'una feina que em fa patir. No pot ser que m'angoixin els projectes i la jefa. No pot ser que els diumenges al vespre m'angoixi. No pot ser que hi hagi nits que em costi dormir. No pot ser que hagi de currar alguns caps de setmana sense que això es tradueixi en més temps lliure de veritat o més peles. Total, que he de canviar de feina.

2. Problema: estic en una situació personal delicada a la hora de plantejar el canvi. Per un costat, necessito una feina que sigui comprensiva amb les urgències personals. És de preveure que, tard o d'hora, els avis em donaran un susto o comencin a necessitar atenció permanent. Aleshores, la feina haurà de permetre'm un marge d'actuació. Puntual o continuat.

3. D'altra banda, a més, el Mico i jo ens hem plantejat ser pares d'aquí a un dos anys i mig o així... Per tant, he de canviar aviat. No és urgent però tampoc puc endarrerir-ho massa. No és gaire oportú arribar a una feina i quedar-se embarassada...

4. Ja més relacionat amb el tipus de feina... no en tinc ni idea. I això també és un problema. La meva inclinació seria anar a parar a un lloc com el de la M: tercer sector, temes de projectes de serveis personals, projectes europeus, ocupació i igualtat d'oportunitats, etc. Però això costa de trobar.... Està clar que el sector públic és molt complicat i passo del sector privat. Jo només hi puc trobar feines xungues i dures com la que tinc ara. Pel que fa les peles, m'és igual si cobro menys a l'any a canvi de més tranquil·litat i més temps lliure...

En fi...

I en un altre ordre de coses:

1. Vull fer alguna cosa per mi mateixa. Vull ocupar el meu temps lliure més enllà de quedar amb gent, llegir i mirar la tele. A Cambotja i Vietnam vaig pensar, més d'una vegada, que havia i volia fer quelcom que em faci millor persona. No millor professional, sinó millor jo. Per tant, suposo que buscaré alguna ONG o entitat amb la que col·laborar... Així, d'entrada, m'inclino pel tema de la immigració. Sincerament penso que és molt important i que ens cal involucrar-nos si volem que les coses no es torcin massa... Ahir però, una amiga em deia que demà va a una reunió d'Amnistia Internacional. I també em fa gràcia... En fi, li hauré de donar alguna volta...

I res... suposo que així, posat per escrit i damunt del paper les coses es veuen més simples que no pas quan les penses...

Demà intentaré penjar fotos del viatge.