21 de novembre 2010

LA PROLE

Han passat més dies dels que hagués volgut des del l'últim post... La veritat és que vaig bastant de cul i cansada entra la feina, la bitxa i el nou embaràs. La maternitat ja ho té això: els temps per una mateixa desapareixen que ni te n'adones. I quan trobo un forat em dedico a jaure i fer el gos. En fi... He pensat que no estaria malament explicar com està la meva "prole".

El nou projecte va creixent a bon ritme. Faig una panxeta... Divendres vam tenir visita a la ginecòloga i tot molt bé, però no es va veure amb claredat si és nen o nena. Bueno, ens esperarem a l'ecografia de les 20 setmanes que la tenim programada pel 2 de desembre. Si algú em pregunta què prefereixo diré que m'és igual. En serio. Jo sempre havia volgut una nena, i com que ja tinc La Bitxa... Ara m'és igual. En part, penso que una altra nena estaria bé sobretot per ella, una germana amb qui compartir complicitats de més grans. Però, en part, també m'agradaria tenir un fill. Per allò de conèixer l'experiència de tenir un nen, també. En fi... ja veurem.

I tema panxeta: estar embarassada a l'hivern és un rollo. Entre la jaqueta i el bolso i tot plegat, encara ningú m'ha deixat seure al metro cap dia.... ????!!!!!!.... I això que faig més panxa que a l'embaràs de La Bitxa i, aleshores, per les 16 setmanes o així ja m'havien deixat seure unes quantes vegades... En fi...

Parlant de l'Èlia... està fantàstica... està tan gran que gairebé no m'ho puc creure. És una nena alegre, alegre... només està de males quan es troba malament. Sinó, sempre riu i és molt carinyosa i sociable. Sobretot ara, que es nota la influència d'anar amb regularitat a l'Escola Bressol i està mooooooooooooolt més sociable que abans. Tant amb els altres nens com amb la gent gran... I no calla ni sota l'aigua... Coses que diu darrerament?
  • Mio. Tal qual. En castellà. Va aparèixer un cap de setmana dient que les coses eren "mio". Pos vale.
  • No puc. Quan una cosa no li surt, el primer que diu és "no puc".
  • Jo també. S'apunta a tot, ella.
  • Bravo. I s'aplaudeix a sí mateixa.
  • Aquí sí, aquí no...
  • A veure.
I l'altre dia va fer pipí al vàter!!!!!!!!!!!!! Absoluta casualitat, sí. Però nosaltes anem intentant-ho ja que jo voldria provar de treure-li el bolquer per vacances de Nadal. És que estaré 15 dies amb ella i m'aniria molt bé tenir solucionat això amb temps suficient abans que neixi el petit o la petita.

I ja menja sola!!!!!!!!!!!!!!! Fa una mica el marrano i si no estàs allà, s'entreté un munt. Però menja tota sola!!! Li agrada ajudar-nos a treure els plats nets del rentaplats. I és una mica "free rider": no vol anar agafada de la mà però tampoc al cotxet i, clar... tenim unes baralles... Sap fer el lleó -grrrrrrrrrrrr-, l'elefant, el mono, la vaca, el xai, el gos, el cavall... Tenim un zoo a casa... Però no sap dir la "f" i el Mico diu que tampoc sap dir la "s" gaire bé. Total, que l'elefant no és l'elefant, sinó el "lepant". Sí... requereix molta interpretació...jajaja!

És una mica poruga. No va voler pujar als "cavallets" per Fires de Girona, i els sorolls forts li "pa por". Té unes bambes que li encanten, no es vol posar res més i, clar, sembla una pandillera. Li encanta el formatge, no vol saber res de la fruita i els macarrons són garantia d'èxit. Però continua tenint, només, 6 dents... 4 a dalt i 2 a baix. Diu la pediatra que no patim, que això depèn de cada criatura, però clar... Tenim una filla desdentegada...

Li agrada el Pocoyo però ella li diu "Payo", i el Pingu, i el Kung-fu Panda, i el Callou, i el "Mo" (Timon) i el Pumba de El Rey León 3, i el Llibre de la Selva li encanta. El Micky només quan li bufa per aquest costat... No li hem passat cap història de princesetes bledes de la Disney i no sé què és millor. Passar-les, que li encantin, i esperar que superi la fase o bé no passar-les i esperar que mai li acabin de cridar l'atenció. Què creieu que és més realista????

Es distreu amb llibres i puzzles que té. El xumet, en principi, només és per dormir i li diu "mé". Els colors no els té gaire clars. Però ja té cert criteri per la roba. Hi ha dies que et diu que "nanai" dels pantalons o la camiseta que li has triat... I li encanta la cançó de Al Mar! de Manel. És pujar al cotxe i començar a demanar-la. Sort que també ens agrada....jajaja! Com podeu veure, estem bastant distrets!