27 d’abril 2008

FINDE DISTRET


Gairebé són 3/4 de 9 del vespre i encara és clar.... OOOOOOOOOOOOOOOOOOOh!!!! Em poso tan contenta quan el dia s'allarga, s'allarga i s'allarga... M'encanta la primavera, el bon temps, el solet. Aish....

He tingut un cap de setmana distret. Amb coses bones i coses no tan bones...

Divendres sopar amb els amics. Bien. Divertit. I anar a dormir, que no podia de cansament.

Dissabte vam haver de fer xafarranxo de combat. Teníem el pis fet "unos lobos" i venien uns amics a passar el cap de setmana a casa. Jo escombro. Tu fas els llits. Jo poso un rentaplats. Tu netejes la cuina. Jo plego la roba. Tu canvies l'arena de la gata. Jo. Tu. Jo. Tu..... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing. Van arribar cap a la 1. Amb nena petita d'1 any i 4 mesos inclosa. Que maca, que maca. Està maquíssima. Es va enamorar de la Saigon. I la Saigon flipava de veure que hi ha éssers humans petitets i poc àgils que van per casa en plan apissonadora. La nena perseguint la gata i la gata fugint-ne, però quan la nena es girava, la gata perseguint la nena. Festival.

Ja us podeu imaginar la resta del finde no? Jalar, passejar, xerrar, jugar al Carcassonne, anar a comprar vi, sopar, beure, xerrar, dormir, esmorzar, xerrar, anar caminant fins a la Barceloneta, dinar una paella... mmmmmmmmmm. Xulo, eh? Lo curiós és que amb la nena ens ho hem passat teta. És un solet, una criatureta d'aquelles tranquil·les i que gairebé sempre estan de bon humor i no es fan estranyes a ningú. I amb els seus pares també molt i molt bé. Feia temps que no ens vèiem, fèiem coses junts, i aprofitàvem per xerrar tranquil·lament. Guay.

Avui a la tarda han marxat tots. I quan dic "tots" vull dir els amics, la nena i el Mico també. Estic home alone amb la Saigon. Snif, snif.

Bueno, i abans de que el Mico marxés he tingut temps d'emprenyar-me com una mona... Per això dic que el finde ha estat distret. Tan bé que havia anat... Avui era el cumple de la meva sogra i s'ha liat un merder tonto però que m'ha fet enfadar bastant.... Aish... Que ella i jo tenim una relació complicadilla, suposo que a aquestes alçades del blog ja havia quedat clar, no? Però, últimament, la cosa s'havia calmat / solucionat una mica. Jo havia optat per "terra i temps pel mig" i per ser d'allò més amable i bona jove quan ens veiem. Avui, com he dit, era el seu cumple, i mentre estàvem passejant, al matí, el Mico l'ha trucat per felicitar-la. Jo estava per la criatura i pels amics i el Mico l'ha felicitada en nom de tots dos i li ha dit que records de part meva. Jo, en cap moment, no he dit que no m'hi volgués posar, sinó que el Mico ha optat per fer-ho així. Doncs bé, sembla ser que la sogra s'ha près fatal que jo no em posés al telèfon. Que amb una felicitació de parts de tots dos no n'hi havia prou. A mitja tarda el Mico ja tenia un missatge del Tato, el seu germà, dient: "Que la Gatxan truqui a la Mama per felicitar-la". Després, el Tato ha trucat per telèfon per dir-li al Mico que "la Gatxan s'havia d'haver posat al telèfon i felicitar la Mama perquè la Mama s'ha près molt malament que la Gatxan no ho fés"......

.....????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..................

Què????!!!!

Jo flipant en colors. Resulta que:
1. Des del punt de vista de la sogra, la Gatxan vés a saber què és perquè no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.
2. Tota la família pendent del super-mega-disgust de la sogra perquè la Gatxan no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.

Ejem... De bojos.

I el Mico va i em diu que truqui a la sogra i la feliciti. Que què????!!!! Que jo truqui?????!!!! Després de que tu m'hagis fotut en aquest merder?????!!!!! No majo, truques tu i ho aclares i després, si de cas, m'hi poso jo.

A favor del Mico s'ha de dir que hi ha trucat i ha fet un intent d'aportar la informació necessària per esclarir el tema. Gràcies Mico. En contra de la sogra s'ha de dir que quan m'hi he posat per felicitar-la d'una puta vegada m'ha fotut una merda de paper. En plan "estic fotudíssima, sóc una víctima de tot i de tothom, i ara què em vens a dir que ja és massa tard".

Flipant en colors. En serio. Si la meva família li muntés aquests sidrals al Mico.... M'he enfadat molt perquè a més, com sempre, li hem acabat seguint el joc. Però, a sobre, quedant fatal pel mig, essent els dolents o la dolenta de la pel·lícula. I sabeu què em fot més? Que, realment, l'única cosa que té sentit és no fer-m'hi mala sang. I continuar amb la filosofia del "temps i terra pel mig". Que això no canviarà mai.

Sort, sort, sort que són quarts de nou del vespre i encara és clar. Que aquesta setmana només curro 3 dies. Que dimecres marxo a Porto. Que el Mico és un solet. Que ha sigut un cap de setmana xulo. Que estic molt contenta amb algunes sorpreses que dóna la vida. I que, tot i que complicada, la vida sempre és bella. Alegria.

24 d’abril 2008

DJV: DIJOUS DE VARIS 2

Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Que ja queda menys....

  • Llibre de Sant Jordi. Sí. Llibre. En singular. Hi havia massa gent i barullo com per poder mirar tranquil·lament. Aishhh. És el que té Sant Jordi. Bueno, doncs em vaig comprar un llibre convençuda que no estava caient en allò del més venut perquè ni l'autora és massa coneguda ni el tema semblava que hagués de ser massa popular. Ja! I una merda! Resulta que sóc una dels milers de persones que va comprar el llibre de la Najat El Hachmi, L'últim patriarca. El segon llibre més venut del dia. Toma ya! Pot ser que pequi d'elitisme? Aishhhhhhhhhhh.
  • Per cert, Sandra, has vist quin llibre estic llegint? The Book Thief, La lladre de llibres. Res, només dir que m'està agradant molt. L'estic trobant molt original i ben escrit. És xulo xulo. Bien.
  • Les dues úniques pegues que li estic trobant a la feina nova són: 1) És un zulo. No hi ha llum natural enlloc. Si estigués deprimida ja m'hagués obert les venes. i 2) Estan obsessionats per les reunions. No parem de fer reunions. Estic reunida la meitat de la setmana i, si em coneixeu només una miqueta, ja us podeu imaginar que em poso dels nervis. No puc deixar de pensar en tot el curro que tinc pendent i allà estem, analitzant el sexe dels àngels... Sí, ja ho sé, ja ho sé: Si això és el que es porta, m'apunto al carro i àpala, endavant. A acostumar-s'hi.
  • Amb tota la moguda, aquest any ni m'enrecordo que em toca fer anys aviat. Us juro que m'ha passat el mes volant... Ja s'acaba el dia 24????!!!!!!! En serio????!!!!!!
  • Dimecres que ve marxo a Porto.... Bien!!!!!!!!!!! I dic "marxo" perquè el Mico ja hi serà, que hi va per feina. La primera nit la passarem al seu hotel, ja que la feina li paga la nit del 30 a l'1. I jo em colaré a l'habitació. Rollo cita d'hotel... Morbazo, vamos...jejejeje!
  • Me'n vaig a sopar, que estic morta de gana. Últimament jalo moooooooooooooolt. No sé pas com ho faré aquest estiu perquè no em ve gens de gust començar una operació bikini....aish!

I demà ja és divendres... Bien.

22 d’abril 2008

SANT JORDI 2008


Llibres, llibres, llibres... mmmmmmmmmm.

I si amb això no n'hi hagués prou: solet, passejar, ventet fesc, roses, petons, olor de primavera, xafardejar, regalar, gent, carrer, tot verd, places, alegria, mirar, triar...

M'encanta. És la festa que més m'agrada de totes les que tenim. Feliç Sant Jordi a tothom!

19 d’abril 2008

AIXÒ ÉS VIDA

He dormit unes 9 hores.

M'he aixecat, he donat de menjar i beure a la gata, i m'he fet un...




Natural. Amb 3 taronjes. M'ha donat per dos gots. El primer me l'he begut d'una tirada. Pel segon m'he esperat a tenir la resta de l'esmorzar fet:




M'he assegut al menjador. Feia solet. I m'he jalat l'esmorzar xafardejant la gent que passava pel carrer. Pensant: Això És Vida.

És que m'encanten els dissabtes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

15 d’abril 2008

CONDUIR PER BARCELONA...



...És una merda. En serio.

Porto gairebé 13 anys vivint a Barcelona. Al principi no hi conduïa. Anava en tren a El Poble, en bus a la facultat, en metro a fer el pendó i a peu d'un lloc a l'altre. De fet, el cotxe no el vaig tenir aquí fins fa 5 o 6 anys. Al principi el vaig portar per tenir més llibertat durant els caps de setmana i poder anar amunt i avall. Amb el curro vell es tractava de tenir-lo aquí perquè, de tant en tant, havia d'anar a reunions i històries fora de Barcelona. Hi va haver una època en la que el Mico l'utilitzava per anar a treballar i jo només ocasionalment. Ara s'està al parking tota la setmana, excepte quan toca anar amunt i avall per temes de feina.

I això últim és lo peor. En serio. Has de ser a una hora X a un lloc Y. Doncs ja t'estàs fent a la idea de sortir de casa un mínim d'una hora i mitja abans. Les hores punta són hores putes. 45 minuts per aconseguir sortir de Barcelona com a mínim. I amb els nervis de no saber si arribaràs. Perquè una vegada fora, no pots passar de 80 km/hora en una magnífica autopista de 4 carrils, i 3 de cada 4 dies hi ha un accident. Cues. Cues. Cues.

De bojos. En serio.

I quan no és hora punta, és un agobiazo. Engega, frena. Engega, frena. Semàfor. Puto Taxi que ara fa slalom. Puta moto que ara també fa slalom. Un altre semàfor. Frena. Engega. Canvi de carril. Com t'equivoquis et piten....

Us juro que acabes somiant amb carreteres de curves. 100 km de curves a canvi de poder-les fer seguides i amb ningú més a la carretera... mmmmm....

Sort. Sort. Sort. Sort que això només em passa una vegada al mes o així. Que la resta de temps me'l passo a l'oficina. O bé anant a reunions a peu, en metro, bus o bicing. Per cert, m'encanta el bicing. Sóc la reina de la bicicleta...jejeje!


13 d’abril 2008

EL BLOG


Doncs sí, és veritat: des de que tinc curro nou, sóc més cara de veure. Curiós, eh? Em busco un curro que em doni més temps lliure, més temps per mi mateixa i, en canvi, el primer que retallo és el meu temps al blog... I això? Doncs bàsicament perquè encara estic organtizant-me. Sip. M'estic acostumant als nous ritmes, als nous horaris,... Penseu que oficialment hi ha dos dies a la setmana que faig un munt d'hores. Un munt. A canvi, els altres tres tinc tarda lliure. Pinta bé, oi? Però és que en les tres setmanes que porto, això no ha acabat de funcionar sempre així... La setmana passada, per exemple, vaig treballar 4 tardes. I no és que, de cop, em desbordés la feina... Sinó que es va montar una moguda d'aquelles de "dos dies de reunions i teràpia de grup per a cohesionar l'organització"... Imagineu-vos: dos dies sencers, matí i tarda, fent dinàmiques grupals, plastilina i coloraines. En serio. En alguns moments em vaig sentir com la mainada de la Núria i la Sandra...jejeje!

A més, per dir la veritat, en aquest curro no puc mirar el blog o escriure-hi. A l'altre sí que podia perquè la meva pantalla només la veia jo. A més, tot i l'estrès, sempre em regalava una estona a mi mateixa per veure què tal estava el pati. Ara no puc fer-ho. A canvi, però, ara puc anar al bar a esmorzar i tinc temps per veure els blogs des de casa tranquil·lament... És que no es pot tenir tot!

I per últim... Què passa? Doncs que tinc la sensació de que he perdut una mica el fil del blog... Abans de tot el follon del curro, explicava un munt de coses. I ara tinc la sensació, segons quins dies, de que no sé què explicar... En fi... Suposo que es passen èpoques.

Feliç setmana a tothom!

10 d’abril 2008

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO...

Vale. Ha arribat el moment d'afrontar la realitat. Sip. No hi ha manera d'evitar-ho. Admete-m'ho. .... En molts pocs dies faré 31 anys.... Nooooooooooooooooooo. He intentat fer-me la longuis però ná, el temps és inexorable... I clar, després et trobes amb posts com aquest de l'Anna, i... T'agafa un atac de nostàlgia...

De totes maneres, i fent una mica de balanç, també he d'admetre que arribo als 31 amb molts dels maldecaps dels 30 solucionats, encaminats o relativitzats. Eh que bé? I, sobretot, amb nous projectes. Alegria! Serà que m'estic fent gran de debó?

Bueno, sabeu com celebraré els 31? Doncs amb un altre viatge: O'Porto i rodalies. Ja tenim organitzat el pont de l'1 de maig!!!!! Olé, olé!

06 d’abril 2008

DIUMENGE....


Hem estat a la Reserva, fent família. Tot i la sequera, allò d'allà dalt estava la mar de xulo. Poca aigua però tot verd. I avui el cel estava tan serè i blau que no es veia cap núvol per enlloc i feia caloreta... Després de dinar he agafat una tumbona i he fet la migdiada sota d'una olivera...mmmmmmmmm.... Que idíl·lic, eh?


A l'arribar a casa hem trobat la gata tancada a l'habitació petita... Sort que, per com estava, segurament ha estat cosa d'aquesta tarda... Aish... És que és més tonta... Fa caure l'estenedor de la roba i aquest xoca contra la porta i la tanca... I ella a dins.


He estat llegint llibres d'una autora molt xula: Sarah Dunant. L'any passat vaig llegir El naixement de Venus (The birth of Vennus). Vaig pensar que estava bé però que tampoc matava.... I aquest any m'he comprat La Cortesana (In the company of the Courtesan) i Transgressions, que encara no està traduït. I... sorpresa! El primer em va agradar molt i el segon, que encara estic llegint, també té una pinta fantàstica... És curiós, eh? Resulta que Sarah Dunant és famosa per la novel·la que a mi em va deixar igual... Les altres, en canvi, són menys conegudes.... Són dos novel·les molt diferents l'una de l'altra, però molt ben fetes totes dues. La Cortesana és més històrica i, Transgressions, en canvi, és una novel·la molt psicològica i fosca. Però molt xules totes dues, en serio. Molt innovadores.


I la setmana per endavant: he d'anar a comprar roba... pfffffffffffffff. Algú ve amb mi? Em fa un pal... Odio haver d'anar de compres...


La feina nova continua molt bé. Aquesta setmana ja serà més moguda: dimarts i dimecres tinc un curs. Dijous una visita fora de Barcelona. Divendres reunió tot el matí... Quina marxa, eh? Amb tot, no em queixo. Segueixo estant molt contenta i de molt bon humor. Sense tensions. Currant bastant però tranquil·la, sense pressions... Aish.... Esperem que duri!!!

01 d’abril 2008

EL RENTAPLATS


A casa hi ha un tècnic que ha vingut a arreglar el rentaplats. Plis, creueu els dits perquè el seu diagnòstic inicial és: "Això és del motor....". Dit així amb cara de "ui, que fotut que ho veig!!!!". Algú sap si em costarà gaire diners? En fi...


El millor de tot ha estat quan m'ha preguntat què és el que no funcionava....


....?????.....


.....ejem.....


He fet un intent: "La roda. Que no gira. Crec".


Pregunta: "Però surt aigua calenta?".


....????.....


....ejem....


Solució: Agafo el mòvil i truco al Mico. "Mico, que tinc aquí al tècnic que em pregunta què li passa al rentaplats. Te'l passo i li expliques, vale?"


Doncs sí. A casa qui controla el tema rentaplats és el Mico. Jo només el toco per posar-hi el que està brut.

Ell posa rentadores, estén la roba i la plega.

Jo faig la llista d'anar a comprar i controlo el que tenim i el que no.

Comprem tots dos junts.

Jo faig els menús i cuino.

Jo frego les olles, les cassoles, les paelles, etc.

I tenim la N. Una senyora fantàstica (segons jo) i no tan fantàstica (segons el Mico) que ve a netejar un cop a la setmana.


Així, jo diria que tenim bastant al 50% el tema de l'assumpció de les tasques domèstiques. És a dir, a casa nostra fem allò de la corresponsabilitat entre dones i homes, i el tema dels estereotips de gènere està bastant superat. I, sincerament, crec que en la nostra relació també. Dic crec perquè aquestes coses moltes vegades són molt inconscients i potser m'ho hauria de mirar amb més detall....


I perquè és important tot això? Doncs perquè ens fa iguals com a persones i estem en una relació en les mateixes condicions d'autonomia i fortalesa. Cada u aporta coses diferents, clar. Però en equilibri. Per tant, tenim les mateixes opcions i oportunitats de viure plenament tots els aspectes de les nostres vides.


Per cert, qui era que preguntava a què em dedicava?